És l'hora màgica, el rompre el dia a i a sol colgat.
No sé si hi ha màgia en este poble,
guaite la finestra, San José Obrero, la via del tren,
Muntanyes de llibres, llibretes.
Prompte arribarà la pasqua,
fa sol fort, bada les pedres.
Baixar de l'estació, eixe mural.
El primer llibre que vaig llegir,
una cafeteria de Nuevo Centro i els genolls
de mon pare.
Papà, m'ha agradat.
Enfadar-me per no llegir,
llegir en veu queda
a companyes que no sabien llegir.
Els informes, els pathos de distància en llenguatge.
Fa molt de temps d'això.
Yo leo mucho, tú solo haces que leer?
Tú no te has leído ese libro en un dia.
El professor pare que em digué que els llibres no ho ensenyen tot,
tenia raó.
Vaig estar vora tres anys sense llegir,
em deien el fantasma de la casa,
no podia estar assegut,
em feu por.
Les preguntes i les remenbrances se m' arremolinen al pit.
Lees mucho, vale. Lectura comercial?
Cómo si estuvieras siempre repasando la lección?
El dia que vaig aprendre la e de elefante,
1988, les enganxines de 750 anys de la conquesta.
Lletres, planes, superhumors, enllaçar paraules.
No sé què més dir,
he honrat els ciris de ma uela
i el graduat de la mare.
Si entens la vida com un destí fes-te rector,
Pizarnik deia que la poesia era un destino.
Escolte la remor del carrer a solpost.
No em raja cap paraula pus.
Esta síndrome, enyorança meu, record.
Carles Moya 2025
