La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 19 d’abril del 2020

NOCTURN A XÀTIVA






Passeig de la ciutat callada
amb els llums de la nit,
sota el cant de l’ocell.

Albereda d’amors entre muntanyes
i pau d’escales amples de perfums.
Els amics de l’ahir fan un rogle d’abraços
i m’envolten com arbres alats.
La mestra de blaus és un goig d’oronella,
la mestra de mestres l’esguard dels meus ulls.
L’amic dels infants dibuixa triangles
perfectes
mentre la fada dels contes
fa nusos i broda coixins de cristall.
L’estimada del fred, tota cabell,
s’hi mira en l’espill de la fosca rosa blanca.

Oh ciutat de les fonts
remorosa de besos i lluna
olorosa a jardí dels amants!
Oh ciutat de les fonts,
avingudes del somni!

A la vora del mar
Hem d’anar tots plegats
a banyar-nos els cors amb l’escuma del vent,
a jugar amb onades de blaus
i collir la infantesa perduda.
la vora del mar.

Vicent Salvador La vella pell de l’alba L’ham 1985



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.