POLSIM D'OR

 
Sempre hi ha un desig no acomplit,
uns llavis, com parpelles de l’aire,
que mai no besarem,
una història o altra que de llarg gens passarà.
Personatges secundaris dins la pròpia obra.
Bandejats, quan el sol és més prop
i ens pertanyen les fulles de l’aigua;
Quans en crida, bosc endins, la campana del somni.

Com l’estam imperceptible
la música llunyana que fondíssima
ens lliura la seua diadema,
així el polsim d’or que resta dintre els ulls
i, incòmode, ens comdemna, ja freda la memòria,
a estimar allò que sempre fuig.

Ramon Guillem L’hivern remot Brosquil 2001