POSTALS

Amb la llum mat de cintes de vellut

il·luminen els àsters.

Apareixen després els crisantems,

grocs, amb els pàl·lids tons del nord.

Era Tots Sants, però nosaltres

no teníem on anar. Els nostres morts

no viuen en aquesta país, es perden

en els records d’altres morts, en els fruits

de l’arç blau i del plom.

Tota la setmana amb pluja, una pluja

com soldats xinesos que s’arrosseguen

sota terra amb una cara impassible.

Rius de muntanyes cara amunt, bevien

aigua i octubre amb avidesa,

i el fang formava unes figures

casa cop més perfectes.

No teníem on anar

tot i la buidor del dia, record

d’una mànega que s’enduu el vent.

Cementiris replets de visitants

refinats, i també invisibles,

com una sala de ball al matí,

quan s’apaguen els somnis.

Els nostres morts no moren al país,

(fa anys que han marxat de viatge).

L’adreça a les postal esgrogueïdes

és il·legible, i els països

dels segells ja fa temps que no existeixen.

Adam Zagajewski Terra del foc Quaderns crema 2004. Traducció de Xavier Farré