Les ones em
porten la teua rialla de nen enjogassat
i la teua veu d’home
que ja no vol plorar.
Em vestiré de sal
i d’arena i seré mar,
em submergiré en
els teus mots i me’ls beuré:
a glopades, amb
ànsia jovenívola;
lentament, amb
fruïció d’amant experimentada.
I ballaré aquesta
dansa obsessiva
que començà i
acaba en tu: platja i horitzó.
Mercè Climent Infinitamant Bromera 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.