Arribats al tombant d'aquest migdia,

Arribats al tombant d’aquest migdia,
és tan amarga l’hora del judici
com l’ombra dels deserts de la follia
en què he malmès la sang del llarg desfici.

I em resta una gropada sense força
sagnant pels devessalls d’amors dispersos,
nafres de sal tan densa com l’escorça
per on s’escola l’aigua d’aquests versos

Hauré de retrobar l’itinerari
i omplir de mots la pols de la memòria
ans que tot siga massa fragmentari

i en cendra s’esmicole aquesta escòria
d’instants perduts al fons del vell armari
del temps esbategant la vella història

Josep Ribera Voràgine Onada 2013