No trobe
el nom a la darrera boca,
al redós
de la sang i un enrenou.
He
tallat les betes de l’absència
on una
nou s’engrunsa.
He bufat
la dalla de sol i terra grossa
on els
gesmils s’esglaien aclaparats en la caiguda.
Un riu
de merles i cap salconduit
per
tocar-te la nuca i deixar-te l’emprempta.
Una
manyaga de terra i aigua,
un sol
ixent de borles i cotó.
Carles
Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.