Ens obligaren a vestir-nos de
vergonya
i ara no sabem què fer sens ella.
I hem començat a tenir-li un cert afecte.
Fins i tot, els diumenges ens agrada
rentar-li la cara i deixar-la ben polida.
Passegem, així, una vergonya distinta
molt més educada i senyora.
Josep Antoni Fluixà L’estel fugaç Bromera poesia (1998)
i ara no sabem què fer sens ella.
I hem començat a tenir-li un cert afecte.
Fins i tot, els diumenges ens agrada
rentar-li la cara i deixar-la ben polida.
Passegem, així, una vergonya distinta
molt més educada i senyora.
Josep Antoni Fluixà L’estel fugaç Bromera poesia (1998)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.