Cançó de l'encontre

I vull creure estimat que la vida és vivible.

PONÇ PONS

Vine sense por, no t’atures, acosta’t,
vine fins on estic, aquesta vida oblidadissa,
tu, amb eixa part de tu que no conec
el temps necessari per ser feliços.
Vine i beu amb mi d’aquest calze
de ciutats remotes, d’aquesta manera
lenta que tinc de mirar les coses,
aquest primer dia de l’any,
el mateix dia que vas nàixer.
Vine d’un lloc amb color de silenci
fins un altre on poguem besar-nos,
vine sense fer soroll ni preguntes,
posa’m el teu dit a la boca
i demana’m després que et seguesca
pels llocs petits que t’agraden,
i deixa’m una nota a l’alba
per llegir-la quan em desperte
que diga demà on podré trobar-te
on hi haja una vida per nosaltres.

Salvador Iborra Els cossos oblidats Onada Edicions (2009)