No dir-te’n res i deixar que s’escoli
la tarda espessa. Els crits d’una gavina
són cops de bec al cor. No dir-te’n res.
No dir-te’n res, del lent terror que em creix,
les cèl·lules malignes que s’escampen
dins l’ànima. No dir-te’n res. Escriure.
I en algun capaltard de porpra al mar,
amb aquell urc terminal d’atzavara,
saber florir arran del precipici.
Narcís Comadira Lent Edicions 62 (2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.