Sortir de la caverna a
espentes,
rebre l’esclat de fora
ventre
que se’ns rebela
inevitable,
néixer amb vitut, cap
cot, mansesa,
la vida, diuen, però a
mitges,
emblada als àpats
primerencs
que són un préstec, sols
un préstec.
Ja al primer sagrament,
la llum
instaura déus i els
legitima.
Manel Marí no pas jo Editorial Moll (2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.