La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 13 de novembre del 2015

CCXXVI





¿Dónde quedó el desierto con aguas de mí mismo? Las reediciones del dolor pierden tinta. El vino, el viento, la marea enfrascados en riquezas inarmónicas/ buenas artes / retornos del viajo samovar / el té rodeado de su perfección. En el niño que se tapó hay compasiones de la falta / ascuas de oro / desastres del padre y de la madre. Quiere meterse en el amor para saber sus pactos / cuerpos que reproducen al de enfrente en la inocencia libre. Trepar sus montes / liras siniestras a la vista. 

Juan Gelman Hoy (2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.