El ayer ya no
importa, y el dolor es feliz,
y todo ya ha pasado.
Fue un mal sueño
Carlos Bousoño
com un baló de palla i la darrera alenada.
Us he perdut de vista molt a poc a poc.
Una dansa arcana i l’arrapada de la nit,
el darrer trepig de cada corpa.
Un allargavistes que no dóna per més
i el darrer bocí cantellut a la boca.
Voltegen les campanes un fat de bresquillera.
Una cruïlla dels itineraris,
un full en blanc i la claror enervada.
Una tempesta sempiterna en l’oblit,
un baladre de fulles de clarió.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.