Soy vertical.
Pero preferiría ser horizontal.
Sylvia
Plath
al bell mig de la mar on ja fa fred.
No tinc res que dir, cap on dirigir la paraula
que esvara a la melangia del cossos oblidats.
Un àlbum sens notícies i la darrera arrapada.
Una pell somorta i els braços ja caiguts.
Com un espill de mica i l’esguard de drap.
Com una maregassa que ja no ens abasta.
T’he trobat a la fi al racó de les deixalles.
Un comiat de fang i les molles del cos,
una versemblança de sutja i mercromina.
Carles Alòs
Hacía tiempo que no me asomaba a tu blog... bonito poema, carry on brother!
ResponEliminaMolt bo. Enhorabona per aquest blog. Es literatura pura.
ResponEliminaMuchas gracias, Miguel! Un abrazo!
ResponEliminaMoltes gràcies estimat anònim! Comentaris com el teu donen forces per seguir endavant amb el blog!
ResponElimina