Multitud

M’ha engolit la nit com un Cèrber ebri de recances.
Com la mà més dura i tinalles de calfreds.
He collit l’autumne com una serpentina,
un bri de tristesa i els camins que s’esbiaixen,
una concordança de butxaques descosides.
T’he tocat el cor com un cau aigualit
com el front de la mare i un pap del teu nom.
Com un calfred de sutja i mercromina.
Una baralla de cartes ben marcades
i un dolç repic de silici i malaquita.
Com una paraula colgada a la nuca,
com un tubercle de terra a l’engonal.
Com cada mot birbat i gavelles de penúria,
com una dansa antiga en la virtut.
Com un repicar de castanyes i clarions
i la veu esquerdada que sepulta la dolor.
Com un cacauar on no hi ets,
com una botija pètria en l’esguard.

Carles Alòs