Beceroles

A Alberto Moya Lledó

i Encarna Ribes Alventosa,

el meus avis materns.

T’he vist venir com un fenèvol encés en la distància,
com una urna de guanys i maragdes a la gola.
No t’he pogut cridar a la darrera bugada,
a una boca de navalles i la vida que s’escurça,
com una llanda de pètals i el pes de cada vespra,
com una turba de cotó i el plugim de l’escarola.
Com una dretura de palla i síndria,
com un bevedor curull de veritats.
Com les dones desimboltes i una beta d’esperança,
com la mà de la certesa i una dalla de bondat.
Una maduixa de pins i garrofers,
una cabriola de sutja i navelina.
Una llar de cossos llaurats en la penúria,
un calfred de biberons i paraules a la nuca.

Carles Alòs