Volia jugar amb les nines, semblaveu feliços.

Les meues mans menudes, la carretera.

Un calfred a l'esquena, les tenalles penjades,

un vell foguer.

Quin canari més animós, a més és bonic.

Indurain apretava les dents, els ports francesos,

els taulells a l'aguait.

Un pessic de sal, com menejaves les mans,

les roses,

( a Sueca en diuen cotufles)

la petjada de l'estiu, el corral sinuós,

les plantes jovials, jo les arruixaré !

Els límits del paradís, la terra erma,

els teus ulls buits.

Les xiquetes són tontes,

jo no sóc com elles.

Carles.A. 2011.