La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 21 d’octubre del 2011



Volia jugar amb les nines, semblaveu feliços.
Les meues mans menudes, la carretera.

Un calfred a l'esquena, les tenalles penjades,
un vell foguer.

Quin canari més animós, a més és bonic.

Indurain apretava les dents, els ports francesos,
els taulells a l'aguait.

Un pessic de sal, com menejaves les mans,
les roses,
( a Sueca en diuen cotufles)
la petjada de l'estiu, el corral sinuós,
les plantes jovials, jo les arruixaré !

Els límits del paradís, la terra erma,
els teus ulls buits.

Les xiquetes són tontes,
jo no sóc com elles.

Carles.A. 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.