La nit anava apropant-se,
les costeres de Benicull,
l'adrenalina cremada.
Una comitiva extensa,
la festa esclata amb un coet.
Les cadires mudes,
els carrers ben plens.
Una trista morada,
les calces a remulla,
onades de calfreds.
On és tothom ?
On sóc ?
Les pedres arrenglerades,
la frontera, la paret.
Carles.A.2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.