El llot cobreix aquets branquillons despullats
El fang percaça torrentera amunt
Si torna a ploure es remouen solatges
Si ve la llum se'm renten les escorces.
Josep Maria Balbastre La llum garbellada Bromera 2012
- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
diumenge, 18 de desembre del 2022
diumenge, 19 de juny del 2022
PEDRA CANTONERA
O rex gentium... lapisque angularis,
qui facisutraque unum
Com una antífona major, com una
tan ben picada pedra i cantonera,
que para aiguat i vent i llamp i sisme,
i rau, però, cossol i puja agulla,
l'ofici pacient del picapedra
funda la planta cardinal i funda
els plànols del deler, la llei de l'èsser:
que el cel pietat haja de la casa,
sedegosa d'alçada, que corone
la fàbrica de l'urbs d'aus i campanes;
que amanse el tro i aregue el terratrèmol;
que aplegue nord i sud, pelegri i èxsul;
que rode clau de volta i tanque, mestre,
tot l'àmbit a la nit, i aljub i horta.
Antoni Ferrer Poesia reunida Edicions de la guerra 2006
divendres, 10 de juny del 2022
Un udol, l'eco absurd,
Un udol, l'eco absurd,
l'ultima biga: sentir de lluny
com borda el gos. Tan sols
un rastre_la petjada
sobre el blanc. Desconeixem
la desmesura
de la neu.
Pol Guasch. La part del foc. Viena 2021
divendres, 22 d’abril del 2022
POTSER
Només aquell qui actua amb el cor
a la mà no s'equivoca mai
Hölderlin
Potser s'equivoca sovint
qui actua amb el cor a la mà.
Potser no s'equivoca mai
qui s'enfonsa a l'enigma
que el temps anomena sagrat.
Tònia Passola Nua Poesia 3i4 2019
diumenge, 3 d’abril del 2022
l'amor dels gestos fràgils
l'amor dels gestos fràgils,
viu,
en l'absència
l'aire engendra la nova solitud
del temps sobre les coses.
en l'horitzó d'un sempre
renovat en el verd d'una paraula
veuríem l'escomesa d'un desig
sobre la flor d'un vespre.
si l'amor fos l'amor
i el temps el temps.
Francesc Garriga Cosmonauta Poesia completa 2017 Labreu Edicions
dijous, 31 de març del 2022
Sobre el mur gargotejat
Sobre el mur gargotejat
que fa ombra als escassos seients
l'arc del cel apareix
finit.
Qui se'n recorda encara, del foc que cremà
impetuós
en les venes del món- en un repòs
fred de les formes, opaques, estan disseminades.
Reveuré demà els molls
i la muralla i l'habitual camí.
En el futur que s'obre, els matins
estan ancorats com barques en rada.
Eugenio Montale Ossos de sípia Traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís Adesiara 2021
diumenge, 27 de març del 2022
7
D'haver-li encès la lluna
la vida a les pupil·les,
no seria el capvespre
un immens pas tancat,
el silenci serien
les vetles de l'estiu,
cadires a la porta,
conjur, parets de calç.
Teresa Pascual El temps en ordre Poesia reunida 1988-2019 Institució Alfons el Magànim 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)