La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 27 de setembre del 2015

diumenge, 20 de setembre del 2015

Darrer districte






Et viu als afores de l’ombra;
a cada passa, cada somiqueig.
Una garrofer de cada besada
i la darrera paraula que resta enlaire.

Carles Alòs

diumenge, 6 de setembre del 2015

Sénia




Una serralada d’or i malaquita,
la remor dels teus parpells;
al capdavall no hi ha remei.
Una sénia d’arraps i llavis.

Carles Alòs

diumenge, 2 d’agost del 2015

Set




Dóna’m la mà.
Una paraula adreçada,
un món ja extraviat.

Carles Alòs

diumenge, 26 de juliol del 2015

Drecera






He colgat cada paraula
per poder cloure’t les parpelles.
Un café i cada mot que ja no ens escau.

Carles Alòs