La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 13 de gener del 2019

Cudols de rambla





El cor si no parla, endevina
que cal albirar els hàlits orfes d’esperança,
no per vetllar-hi, sinó per rebel·lar-se.

allà on les nostres mans deixen de ser peixos
allà on esdevenen cudols de rambla
ancorades en el riu de l’oblit

Carles Querol  Les cossinogues  Alupa editorial 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.