ÈPOCA

De punta a punta amb Manel Marí

I s’estén pel meu damunt,
com un abric de becar pels sofàs,
el pensament que la meua època
ja és closa, o no hi vingué mai.

Quan les gestes semblen
juvenil mitologia i trona plagues
la panxa,
bromosa sospita quan els ulls
són llums entre la breu
comissura del roig,
quan estic a un punt de creure
en algun paradís de turisme exòtic
o en un déu venjador, i favorable.

Tanmateix un pot de cervesa
ens fa sortejar, humils, el tràngol,
també a qui et xarra
o se’t deixa xarrar;
a la fi, què dir de les èpoques,
només són buides botelles
a la porta del jardí
d’un ritual al qual no ens convidaren.

Eduard Ramírez Trànsits Nord. Brosquil edicions (2005)