A mon tio Alberto

Qui no tinga, que espere

No t’esperava tan prompte
a  aquesta agulla saquera.
T’he trobat a la boca del llop,
a una cartolina de pins i garroferes.
Un somrís de llum i la paraula de dacsa,
una bacora de manyagues i calfreds.
Una coca de flors i bateculs
i una mirada de roses i hams.
Un esclat de grills i cada filagarsa
que ens agombola al darrer redós.
Una carmanyola de dos cors i tomaca
i cada bri de l’estable vell.
Una veu que sura enllà de l’horitzó
i cada joguina dels teus néts.
Un clivell de fang i cada alenada
que ja ens albira dins del rebost.
Una espurna daurada i cada pallorfa
que habita la memòria dels pares.
Una polsera de canyes i olives
i ja et salude a aquesta casa vella.
Un rastell de sucre i melmelada
que refegue en la paraula d’un xiquet.
Una corriola de cada lligassa
i cada ansa que m’acosta a tu,
com un refrigeri de pols lluent
i cada dit que m’agarraves.
Un comboi de fustetes i postisses
i cada ball quan plegava la nit.

Carles Alòs