La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 6 de desembre del 2015

País de pedra




El plugim sostingut, perpetu s'escola
entre els mots,
entre els cimals del capvespre.
Si la tempesta no proclama
cap ferida,
l'oblit es mostrarà el perfil més indigne.
Si el llamp no somou
cap desig,
la nit ens fingirà la presència d'un bosc incruent.
Un silenci tallat en pedra.

Josep Ballester La mar (1997)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.