Eruga

He birbat el cos amb molta precisió
per poder tornar a la terra promesa,
a un ullal de sol i el darrer mot,
per poder aprendre cada tonada,
cada rastell trepitjat per l’estima.
Un bordó de mel i ja m’atarante
a cada llar on acreix la volença.
Una témpera de socons i vitralls
i et bese la nuca com una teranyina;
la darrera rosella del mar i l’oceà.

Carles Alòs