Retorne a tu

He albirat cadufs antics,
una tornada a la llar primera;
a un autumne covat al cos,
a la llavor de la primavera.

Carles Alòs

Set primerenca

He begut d’aquest toll
on peixen les bacones.
He observat les teus nafres.
Una corruixa de cada esguard
i cada rosella que ja creix.
Una mar que esdevé oceà
quan cull cada besada per oferir-te un pom,
de cada galta colrada lentament.
Una amistançada de vent i llepolies,
una muller de vares i corfes.

Carles Alòs

Escorcoll

He creuat la mar per una mirada,
per una abraçada de mica.
Una tornada al foc primigeni
i el dia romp al teu recer.

Carles Alòs

Recerca

T’he cercat als cantons punxeguts,
a l’aurora de la nuca i una polaïna,
un abecedari de fiblades i confits
i les nostres corpes que ja s’aprenen.
Una voravia d’avets i huracans
i cada paraula xiuxiuejada.
Una menja abellidora
i el nostre apetit que no ens deceb.

Carles Alòs

Eruga

He birbat el cos amb molta precisió
per poder tornar a la terra promesa,
a un ullal de sol i el darrer mot,
per poder aprendre cada tonada,
cada rastell trepitjat per l’estima.
Un bordó de mel i ja m’atarante
a cada llar on acreix la volença.
Una témpera de socons i vitralls
i et bese la nuca com una teranyina;
la darrera rosella del mar i l’oceà.

Carles Alòs

Turmells amarats

He vist tornar les àligues a una panera,
Un rampell de terra i l’oblit ens sotraga.
No puc dir res més per omplir les planes,
per arribar enjorn a aquesta cruïlla.
Una maregassa de costeres i didals
i cada mot que ens aixopluga,
una nit llarga a l’èxode
i no tornar a la terra oriünda.

Carles Alòs

Poema de Teresa Pascual

Cada pàgina paraula
i la paraula vida,
cada vida el somni
i el somni la paraula
escrita en el silenci.

Teresa Pascual. Flexo (1988)

Aprendre el teu cos

Para tí y todo lo que en ti vive,

yo estoy escribiendo.

Vicente Aleixandre

T’he tocat el cos molt a poc a poc,
una marraixa de cada besada,
una retafila de paraules i cordells.
T’he trobat al darrer paretó
on creix un forment antic.
T’he besat els ulls com una manyaga.
Un formiguer de plats i lletanies
i cada bri de sang que ja ens agermana.
Una tonada de dacsa i esbarzers
i els nostres anhels que es redimeixen.

Carles Alòs

Esgarrar la plana