Joguines escampades. Als meus nebots Marc i Marta III

Us he trobat al darrer rogle, als encontorns d’una estima immensa.
He vist el vostre nom com unes beceroles de neula i clarió.
No he apartat la vista del vostre somrís, com una botija curulla en l’esplendor.
Com un ensurt del vostre goig i una pedalada ja cristal·lina.
Com un nen de rulls i volantins i la primera paraula que ja es xiuxiueja.
He acudit a vosaltres com un sol radiant i els eixos de l’enyor que no ens albiren.
Com un plat on diposite el cor, com una agrusandora ancorada a la ment.
Com el vostre rostre on jo em reconec, com les vostres mans d’un foc primer.
Un ruixat, un gotim de tela i el vespre que s’escola per la vostra infantesa.
Com un cobert que jo us done, com un cel cel ras i la vostra jovenesa.

Carles Alòs