La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 9 de setembre del 2011



Eres la que me mira ?
Todo eso fue un prado,
tu nombre es un acertijo.

Los pájaros lo sospechan.

Mi verbo es un precipicio, mi soledad.
Fui yo quien te amé ? Gime
La tierra es mi silencio.

Un canapé,  la ventana habla.

Tus axilas son mías,
vi tu rostro en la nieve, cuarzo.
No levites, te asiré los labios.

Vámonos, ese es tu auto,

-el tumulto-.
Tu cabello es una playa, las olas

-marejada-



Te quiero.

Carles.A. 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.