Teoria dels cossos

Hi ha cossos navegables. De tan nus i inèdits.
Camins d’aigua, trossos d’un temps sense esfera ni
solatge.
Alguns són oceans que el desig travessa fins
albirar ports benignes. D’altres esdevenen paradisos
aquàtics on nadar o negar-se entre les algues.
N’hi ha, en canvi, cossos que a l’hivern assetgen,
que arrosseguen la inèrcia del gebre i la basarda
sobre les llums endormiscades.
Per últim, hi ha cossos que et guien per les
platges duríssimes del deliri. La fressa del vent els
fa més poderosos. Però naufraguen sempre en les
tavernes del crepuscle.

Francesc Rodrigo Foc pàl·lid  (1993)