Mentre amb el tors t'acaronava el sexe,

Mentre amb el tors t’acaronava el sexe,
tot prement-te els genolls a banda i banda,
i en buscar-te, buscava l’harmonia
que et posseïa en ésser posseïda,
i com més la trobava, menys podia
comprovar-ho...i això te m’allunyava,
com jo volia, per tornar a buscar-te
a ple cos, a ple llavi, a plena de mà...,
així mateix lamento que les coses
no siguin tàctils després que han passat.
La matèria no és orgiàstica.
Tot s’afua i només em pot ferir
(home dels reflectors en negra nit).
Hores insòlites per al viatge.
Consciència que la immobilitat
que perseguim no és mai absoluta.
I en canvi, no existeix altre mitjà
per llançar-se a l’amor des del passat,
tan desaprofitat, si hom l’analitza.
Enyoro imatges, estats d’ànims, crits,
¿i enyoraré també aquest estat d’ànim
el dia que no hi siguis? Com si l’única
actitud vàlida fos negar el poema,
com vaig fer mol abans, de transmigrar?
I baixo pel teu flanc t’ajunto els braços
per abraçar-te tota i per lligar-te,
te’ls deixo anar, perquè em coneguis més
i em lliguis tu. La tempesta ha passat
i ja podem esculpir-nos els cossos
sabent que, si no fos per la besada,
els llamps ens haurien destrossat.
Et beso els ulls. No ho has endevinat?
La meva història és la de la música.

Feliu Formosa Llibre dels viatges Edicions Proa (1978)