
- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
diumenge, 29 de maig del 2016
diumenge, 22 de maig del 2016
Nadie ama a otro, sino que ama
160
Nadie ama a otro, sino que ama
lo que de sí hay en él, o lo parece.
Nada te pese que no te amen. Siéntete
quien eres y eres extranjero.
Cuida de ser quien eres, te amen así o no.
Firme contigo, sufrirás con avaricia
de penas.
10-08-1932
dimarts, 17 de maig del 2016
IRREVERSIBLE
Es irreversible la estrofa.
Soy rapaz de memoria y hambre,
se volverán estrofas los penachos,
ahora permanecen atornilladas
las palmeras a mis pupilas.
Lo sostengo,
es irreversible todo lo devorado.
[La fam de records sempre torna]
Abel Dávila Sabina. Estos hueS.O.S de aire. Edicions 96 (2016)
diumenge, 15 de maig del 2016
Pasqua Granada
A J. M Ventalló
Alcem el crit :
prenguem la fruita de l’hort veí.
Saltem la tanca que el goig s’ho val,
dalt de les branques
com els pardals.
- Les noies roses ja no vindran:
la llum que porten desmena el pas. –
Les morenetes als cirerers.
Les maduixaires no trobin res
mentre es refiïn dels nostres cants :
tampoc les prunes reposin tant.
S’acosta Sant Joan com un convit,
les ginesteres llencen l’or fi.
Lladres de fruites,
lladres d’amors,
temeu la fuita,
saltem a l’hort.
Joan Salvat – Papasseit. Poesies. Ariel (1962)
diumenge, 8 de maig del 2016
Una remor molt llunyana
Una remor molt llunyana
i cada paraula que ja trepitgem.
Un contuberni d’arraps i mirades
i la boca que ja m’acull
Carles Alòs
diumenge, 1 de maig del 2016
Classificació decimal universal
Ordene els llibres als prestatges.
Els números del teixell
indiquen el punt exacte on van.
(El 59 és zoologia, el 37 educació,
geografia el 91 i arquitectura el 72).
Tot el saber humà té previst el seu lloc.
A voltes pense que tots nosaltres
tenim un teixell assignat
i només hem d’esperar
que qualsevol bibliotecari ens deixe
allà on ens correspon.
Sovint, però, un mateix llibre
pot ser susceptible
de signatures diverses.
Així, com descobrirem
on anirem a raure,
si, fins i tot, el déu més savi
ignora les giragonses
del nostre destí?
La malaltia és el 616,
el funeral el 393,
el cementeri el 718.
I la separació de l’ànima i el cos
el 236.
Ramon Guillem La set intacta (2014)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)