Presències

A Rosa, la meua germana

na hora de pôr a mesa, éramos cinco
José Luís Peixoto

A l’hora de parar taula, en som cinc:
el meu pare, ma mare, els germans
i jo. Després el meu germà més gran
es va casar. Després marxà la Rosa
a treballar fora. Morí mon pare
després. I avui, a l’hora de parar taula
en som cinc, tret del meu germà més gran
que és a sa casa, tret de la germana
que és a sa casa, tret també mon pare,
tret de ma mare viuda. Cadascun
d’ells és un lloc buit en aquesta taula
on menge sol. Més seran ací sempre.
A l’hora de parar taula, en serem cinc.
En serem sempre cinc,
mentre un de nosaltres reste viu.

                                                        2003

Vicent Berenguer LA TERRA INTERIOR I ALTRES POEMES (2011)