Glopejo, a poc a poc, un got de lluna
i sento el pas, sobre la sorra, dels teus peus.
En el teu front, tan bell, els ulls d’aquesta tarda:
les illes impassibles
i el mar serè com un cristall d’atzur.
Carles Duarte i Montserrat S’acosta el mar Poesia 1984-2009 Poesia 3i4 (2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.