Ara
t’injecta el sol les paraules amb que danses
sobre la
platja. Ara esclata el temps amb paraules
mudes
com llànties.
Secretes
i nues, eriçades i negres, suaus
i
crispades làmines que dibuixen el camí vivíssim
on
l’espai s’il·lumina
i el
poema travessa el vidre d’un instant.
Francesc
Rodrigo Navegacions
(1991)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.