Al meu fillol Àlex

T’he vist arribar com un núvol de fusta,
la darrera mirada i un sac de joguines.
No sé què dir a aquesta cruïlla,
genoll arrapat d’on no brolla sang.
Un xiuxiueig de dacsa i bacores
i ja no som qui diu l’espill.
Una avinentesa de perols i draps
i la teua mà que no em manque.

Carles Alòs