He birbat el cos amb molta precisió
per poder tornar a la terra promesa,
a un ullal de sol i el darrer mot,
per poder aprendre cada tonada,
cada rastell trepitjat per
l’estima.
Un bordó de mel i ja m’atarante
a cada llar on acreix la volença.
Una témpera de socons i vitralls
i et bese la nuca com una teranyina;
la darrera rosella del mar i l’oceà.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.