He aclucat els ulls a la darrera vora,
a la gènesi de la corpa d’ullals i tomballons.
He udolat molt fort, com un
aborigen
que no es rendeix a sadollar el desig.
Un hoplita petri i un caduf on perboque
cada arrapada de taures de boira.
Una geniva de flors i cavalls
i la darrera besada arraulida a la pensa.
Un degoteig incessant
i ja cern al comiat
d’ortigues.
Una blaüra de mica i feldspat
i les purnes daurades que ja m’acaronen.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.