Clot
He escoltat la teua remor com un
aldarull primer,
com la pols de les sandàlies i
una mica de cotó.
No t’he pogut obviar a la
darrera alenada,
a la dèria del desig i un canut
de veritats.
Com un estalvi del cos esvelt,
com una conjura de neula i
sargantanes.
No t’he pogut mentir al bell mig
de la mar,
una glopada de sutja i sagí que
esvaren al cos jove.
Una manyaga de confits i clarió
com un cel de dofins i paraules
de tarquim.
Una escudella de pèsols i
maduixes
per omplir l’apetit dels cossos forasters.
Com una foguera de nuques i
parpelles,
com un formiguer on ja no hi ha
ningú.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.