Presència
He vist els ulls com una gota de
sang,
com la remor de l’amor i un foc
que no s’apaga.
M’he sentit torbat com un queviure erm.
Ja no sé què dir a la darrera
avinguda,
on escole el temps com un tuareg
furtiu.
Ja no sé què dir i agrane cada
mot,
com la mortalla pressa a la
plaça redona,
a les nous del desig i un cove
de mirades.
No resta ningú a l’estació de
l’oblit,
a l’estable dels coits, d’un
desig de tu.
Com el forment que creix a les
boques alienes,
com un usdefruit de marbre i
malaquita,
odore cada bes com un retorn a
mi.
Com la tornada a la llar de
llavis i sigils.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.