He sentit els udols
com una platja nua
i fred a les sabates.
Us he vist venir
com una caperulla de vent,
de dolços melangiosos.
Com un cove on em resguarde
de la falç de la paraula,
de la dèria d’escriviure,
com un bec empapussat.
Com un salt indolent
i lleganyes al pastell,
com una nit freda
i espelmes d’Erevan.
Com una amistançada
i truque cada mot.
Com un llebeig suau
i sutja a la mirada.
Com un proverbi
de nous i mandarines
i boques delitoses.
Com una bala
descarada en l’arribada.
Com una lloança
d’un temps pretèrit,
com un llavaner
d’on xorra fortuna,
com una cruïlla
de besos i llops.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.