M’he vist
al retaule de la mort,
dalla treballada
que plora per jamés.
Un convit ufà
de flors a les sabates
i neules de metralla.
Una certa mar
de serps esquarterades
de núvols fets malbé.
Una nuca freda
que balla per no perdre’s
una dolça gel
de cossos, de viandes.
Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.