dijous, 24 d’octubre del 2013
Atzur
He rebut la darrera mirada,
la que queda per sempre.
He resolt mirar-te
a un cel de pell mullada.
T’he vist, a la darrera cantonada
com un àngel difunt
que plora més enllà.
No he tornat per besar-te
per arraulir-me a la boca
d’ocells d’un riu de sang.
He sigut jo,
cabró inconfessable,
dalla esmicolada
a un conjur del temps.
No hi ha cap raó
per besar-te el cabell,
ja mai inesborrable.
M’he posat còmode
al fil d’una navalla
d’espelmes de Bugia.
No queda ningú
al cos insaciable
de noms de marbre.
T’he vist per darrer cop
a un cel de clemenules
i marges de viandes.
No era una acudit,
pedra que llenega
en la vora de la vida.
Un eixam furiós
de nits i de travesses,
de síl·labes de fusta.
Torne a mi, a poc a poc
com un Patrocle ebri
de nits i de nevades,
saliva que em recorre
al mar de la nuesa.
Trista fou l’espera
per rebre’t homenatge,
trist és el record
de nits sense sabates
Carles Alòs
M'agrada molt Carles!
ResponEliminaBon cap de setmana, Mariola!
ResponElimina