Carn

T’he vist a aquell vell redós,
com una rata de séquia,
com una sargantana
empenyorada en tu.
Com una retafila
de becs tumultuosos.
Com la teua pell,
negra i corcada.
Com una successió
de bales tenebroses.
Com una cama erma
que no es pot eixugar,
Com una carretilla
que empenta cada cos.
Com una cataracta
de fum en la virtut.
Com la carn del gos
que esmussa i fa nosa.
Com un aliacrà mort
que et pren per un babau,
com la seda de la boca,
un bac de serpentines.
Com la teua mirada
enfonsada en la maldat,
com una desraó       
que t’envolta a tu,
com un senglar
que cova por.
Com una tisorada
i foc a la mirada,
com un amagatall
de bruixes amb navalla.

Carles Alòs