Sement II
La meua boca,
paret mitgera
amb la teua esquena.
T’he besat la neu
del teu entrecuix,
com una bresquilla,
com una maragda.
No sóc ell,
el Cèrber desficiós,
l’idolatra de sines.
Com una clavellina,
com un cartró en dejú
et mire la clovella
com un llaüt de mel.
Com una falsa pedra,
com un verger sagnant
m’arrange la mirada;
gavelle el teu dolor,
Com un pom de roselles,
com una mar oberta
et bese les empremtes
com una tela blava
et done les viandes
de la meua claror
Carles Alós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.