Vaig quedar amb una muller,
era bella con la neu de les paraules,
com un núvol de mirades de forment.
Vine amb mi, obstinada,
i et diré com es cau en la madeixa,
en la nuca que sempre pretengueres.
Dis-me: on has deixat el soroll del bes,
el camí on vàrem cloure la melangia.
No vaig trobar resposta
i no em va saber mentir.
Carles Alós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.