Vellesa

No sabíem con agafar-ho. Els ulls a l’altura del melic. Les garrofes, la porta entornada. Un dit al ventre, la sivella despassada. La disconformitat del destí, el forment. Una enyorança vella, la bassa.

Abril es marcia a poc a poc. El taulell arrenglerat, la vellesa. Et canviaves les bragues, la melangia. El comiat.

Una portada, un pont. Et queien les ungles, les sabates foradades. La vigília, la senectut. La lentitud dels moviments, la tristesa. Una galta clevillada, l’usdefruit, l’aixopluc. Els guanys i els estalvis, la dolor. Els cagallons per la séquia, les peüngles cremades.

Un dol, una execució. Una veritat crua, un cabdell de lliçons.

Carles Alós.