La porta entornada

La porta entornada, parla més suau, si et plau.
Les papallones innocents, la llar encesa.
Hostatges d’una mentida, els taüts arrenglerats.
La cremallera despassada, les teues natges.
Aquelles revistes polsoses, el misteri, l’embriaguesa.
Les teues cuixes eren allò, l’olor a sexe, el petroli.
Una mirada és un espill on reflectir-se,
el temor, l’autoodi.

Els cossos vibrants, la música silenciosa, les petjades.
Vivaldi i les estacions, l’inici de l’estiu,
aquella obra magna.

Els llibres no ho ensenyen tot.

La vida als teus dits, la remor.

L’equinocci. 

Carles.A 2011