dilluns, 11 d’agost del 2014

Covar l'estima. Als meus nebots Marc i Marta II


He tret la darrera paraula per tornar a albirar-vos,
m’he precipitat cap a vosaltres com una coma curulla i el reflex del matí.
He tornat a veure-vos al darrer redós d’escuma i joguines escampades.
Ja no sé què dir-vos a aquest comiat de palla i bolquers.
Una tonada glaça l’estima i un xiulit nocturn que ja ens acarona.
Una cantimplora on ja us contemple com un hivern gelat i pols a la sabata.
Com un ruixat de sal oberta i la darrera besada que ens acomiada.
Un viver immens, la vostra ombra i el braç que es compungeix
com una lletania de cossos amarats.
Com un pinzell que us oferisc, com una vaguetat de coques de cacaus,
com una lluna dolça i tendra que no us oblida en la tornada.
Com un retruc de la vostra calor i el deute d’escoltar-vos com un germà.
Com una vela tendra de corfes de nous.
Com un aixopluc on sempre trobar-vos.

Carles Alòs

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.