La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 29 de gener del 2017

Fui junt tu



Fui junt tu,
un somni de dacsa i nèctar.
Una cruïlla d’abecedaris distints.

Carles Alòs

diumenge, 22 de gener del 2017

Oración




Líbranos, Señor,
de encontrarnos, años después,
con nuestros grandes amores.

Cristina Peri Rossi Inmovilidad de los barcos (1997)

dijous, 19 de gener del 2017

ME VIENE, HAY DÍAS, UNA GANA UBÉRRIMA






Me viene, hay días, una gana ubérrima, política,
de querer, de besar al cariño en sus dos rostros,
y me viene de lejos un querer
demostrativo, otro querer amar, de grado o fuerza,
al que me odia, al que rasga su papel, al muchachito,
a la que llora por el que lloraba,
al rey del vino, al esclavo del agua,
al que ocultóse en su ira,
al que suda, al que pasa, al que sacude su persona en mi alma.
Y quiero, por lo tanto, acomodarle
al que me habla, su trenza; sus cabellos, al soldado;
su luz, al grande; su grandeza, al chico.
Quiero planchar directamente
un pañuelo al que no puede llorar
y, cuando estoy triste o me duele la dicha,
remendar a los niños y a los genios.

Quiero ayudar al bueno a ser su poquillo de malo
y me urge estar sentado
a la diestra del zurdo, y responder al mundo,
tratando de serle útil en
lo que puedo, y también quiero muchísimo
lavarle al cojo el pie,
y ayudarle a dormir al tuerto próximo.

¡Ah querer, éste, el mío, éste, el mundial,
interhumano y parroquial, proyecto!
Me viene a pelo
desde el cimiento, desde la ingle pública,
y, viniendo de lejos, da ganas de besarle
la bufanda al cantor,
y al que sufre, besarle en su sartén,
al sordo, en su rumor craneano, impávido;
al que me da lo que olvidé en mi seno,
en su Dante, en su Chaplin, en sus hombros.

Quiero, para terminar,
cuando estoy al borde célebre de la violencia
o lleno de pecho el corazón, querría
ayudar a reír al que sonríe,
ponerle un pajarillo al malvado en plena nuca,
cuidar a los enfermos enfadándolos,
comprarle al vendedor,
ayudar a matar al matador —cosa terrible—
y quisiera yo ser bueno conmigo
en todo.


6 Nov 1937

César Vallejo

diumenge, 15 de gener del 2017

dijous, 12 de gener del 2017

Maternitat




Sembla que surt de l’aigua, agenollada al llit,
diries que ni l’aire li ha llepat mai la pell,
és la fruita madura que no se sap marcir
i s’ofereix amb llavis per sempre adolescents.

Intacta i anhelant, amb les mans sota els pits,
com una font espera la set del cansament,
que la boca revisqui bevent-se-la per dins,
que, borratxo, l’amor no recordi que és vell.

Somriu agenollada, font blanca de l’oblit,
a punt de ser sabor de rosa de la neu,
la música extremada i roja dels sospirs,
un cos de cotó encès que no tindrà res seu.

M’obre els braços, demana el fill d’aquesta nit,
i el déu de les carícies, rient, el fa venir.

Pere Rovira. Contra la mort Proa (2011)

diumenge, 8 de gener del 2017

NO DIR-TE'N RES





No dir-te’n res i deixar que s’escoli
la tarda espessa. Els crits d’una gavina
són cops de bec al cor. No dir-te’n res.

No dir-te’n res, del lent terror que em creix,
les cèl·lules malignes que s’escampen
dins l’ànima. No dir-te’n res. Escriure.

I en algun capaltard de porpra al mar,
amb aquell urc terminal d’atzavara,
saber florir arran del precipici.


Narcís Comadira Lent Edicions 62 (2012)