La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 31 de gener del 2016

FURIA DE GUITARRAS Y SOPRANOS





Este canto
es una especie de muerte,
una especie de nacimiento,
una lámpara votiva.
Tengo una madre de ensueño
que canta con su guitarra,
arrullando el dormitorio
con luz de luna y olivos hermosos.
Una flauta vino también
a unirse a las cinco cuerdas,
un dedo de Dios sobre los agujeros.
En una ocasión conocí a una mujer maravillosa
que cantaba con la yema de los dedos
y sus ojos eran marrones
como pájaros pequeños.
De la copa de sus senos
derramé vino.
De la colina de sus piernas
extraje higos.
Ella entonaba para mi sed,
misteriosas canciones de Dios
que habrían derrotado un ejército.
Era como si una mañana gloriosa
hubiese florecido en su garganta
y todo ese polen
azul y ligero
corroía mi corazón
violento y religioso.

Anne Sexton. El asesino y otros poemas (1996)

diumenge, 24 de gener del 2016

Batec





Una gàbia de besos curulla de somnis
i les mans que somriuen al tacte. 

Carles Alòs

diumenge, 17 de gener del 2016

diumenge, 10 de gener del 2016

Absència





La teua veu en l’absència,
els rulls de les ones i cap paraula.

Carles Alòs

diumenge, 3 de gener del 2016

Somni





He arribat a la cruïlla,
no tinc res més a dir.
Una bonior de cada mot
i acluque els ulls, com un somni.

Carles Alòs